5 de desembre de 2016

Convocatòria 112a Sessió (10-12-2016): The Game of Trains

0 comentaris
 

L'època nadalenca ja comença i aquest proper dissabte 10 de desembre tenim sessió al Club Amatent. En teniu ganes oi? Doncs us esperem com sempre a l'Espai Jove La Capella en l'horari habitual, de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h.

Aquesta setmana volem donar protagonisme a un joc que ja tenim des de fa un temps a la ludoteca gràcies a SD Games. Es tracta de Game of Trains o Juego de Trenes. Un joc on cada jugador serà responsable de la seva línia de trens. Qui serà el primer a aconseguir posar la seva fila de vagons en ordre?


Game of Trains
és un joc familiar de 2 a 4 jugadors amb una durada aproximada de 20 minuts i dissenyat per Anatoly Shklyarov, Alexey Paltsev i Alexey Konnov. Els jugadors es posaran al capdavant d'una locomotora de tren amb 7 vagons col·locats en ordre numèric descendent  i durant la partida s'hauran de col·locar en ordre invers. El primer jugador a aconseguir-ho haurà guanyat.

Si vols provar a crear la teva línia de tren t'esperem aquest dissabte 10 de desembre de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h!

També estarem preparant-nos altres novetats de SD Games, Gdm Games i Devir de cara a la col·laboració que farem a les DAU Barcelona.

Us hi esperem!

22 de novembre de 2016

Convocatòria 111a Sessió (26-11-2016): Not Alone

0 comentaris
 
Aquest dissabte 26 de novembre, després d'haver participat en el Devirfest 2016 a la Fàbrica Moritz de Barcelona i a la inauguració del nou Parc Mamut Venux de Sant Vicenç dels Horts tornem a tenir sessió habitual. Teniu ganes de passar-ho d'allò més bé oi? Doncs us esperem com sempre a l'Espai Jove La Capella en l'horari habitual, de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h.

Aquesta setmana volem donar protagonisme a un joc que arribarà aviat a la ludoteca del Club Amatent. Es tracta d'un dels jocs que més rebombori van fer a la Fira Internacional de Jos de Taula d'Essen Spiel 2016, un joc que recentment ha tret en castellà l'editorial amiga GDM Games. Parlem del divertit "Not Alone"!
 
Estem al segle XXV, ets membre del naufragi d'una expedició intergalàctica al misteriós planeta anomenat Artemia. Mentre esperes a la nau de recat, comences a explorar el planeta, però una criatura alienígena capta la vostra olor y comença a caçar-vos. No esteu sols! Sobreviuràs als perills d'Artemia?
Not Alone, és un joc de taula de 2 a 7 jugadors i amb una durada de 30 a 45 minuts, creat per Ghislain Masson i il·lustrat per Sebastien Caiveau. És un dels jocs del moment, com us vam explicar a la ressenya de fa unes setmanes. La seva mecànica es basa en el cuit i amagar i en la deducció.
Mentre que la criatura que actua com a criatura té com a objectiu trobar a les preses i fer avançar el comptador d'assimilació, les preses busquen romandre ocultes. Alhora que passen desapercebudes, els hi convé aprofitar els efectes de les diferents localitzacions del planeta (cartes). Les avantatges a l'hora de visitar la platja, el refugi o la jungla són vitals per fer avançar el comptador de rescat, amb la conseqüent victòria.

Si vols intentar sobreviure al planeta Artemia t'esperem aquest dissabte 26 de novembre de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h!

També comptarem amb l'esdeveniment del 9è Geocaching de taula, una trobada d'aficionats al geocaching amb vàries sorpreses per descobrir.

Us esperem!

7 de novembre de 2016

Convocatòria 110a Sessió (12-11-2016): Barcelona: la rosa de fuego

0 comentaris
 


Aquest dissabte 12 de novembre, després de l'exitosa sessió temàtica de Halloween, tornem a tenir sessió habitual a l'Espai Jove La Capella, quines ganes oi?

Tenim novetats lúdiques, doncs les estanteries amatents reben noves incorporacions de la mà de la sempre generosa editorial Devir. I és que no podem estar més agraïts i més desitjosos de provar un d'aquests jocs. Concretament "Barcelona: la rosa de fuego".

"Barcelona: la rosa de fuego", és un joc de taula de 2 a 4 jugadors i amb una durada de 90 minuts, en el qual ens traslladem a la Barcelona del segle XIX en ple inici del pla arquitectònic d'Ildefons Cerdà i la Revolució Industrial.

La ciutat acaba d'enderrocar les velles muralles que impedien el seu creixement i comença a estendre's cap als vells pobles que l'envoltaven. Seguint els plans de Cerdà, comença a construir-se el famós Eixarnple. És una època de prosperitat en la qual unes poques famílies burgeses volen assegurar les seves fortunes i utilitzar-les per demostrar el seu poder, construint edificis singulars o recolzant iniciatives populars. No obstant això, no tot és tan tranquil a la ciutat. La prosperitat atreu cada vegada a més gent que busca feina, i a poc a poc els moviments revolucionaris van calant en els obrers aturats. Les males condicions de vida, o la poca qualitat dels habitatges poden provocar que la revolució simpatitzi amb les masses i que els burgesos acabin pagant les conseqüències de la seva avarícia.

Els jugadors doncs, competiran per obtenir prestigi social i fortuna personal, alhora que tractaran d'evitar que la revolució s'estengui per la ciutat.

"Barcelona: la rosa de fuego" és un joc de Francesco Nepitello i Marco Maggi, famosos per jocs com "La Guerra del Anillo", "Venetia" o "La Batalla de los 5 Ejércitos" cosa que garanteix la seva qualitat com ja es va veure amb el "Sold out" d'aquest joc a Essen.

Si voleu descobrir "Barcelona: la rosa de fuego" i molts més jocs de la nostra ludoteca us esperem aquest dissabte 12 de novembre de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h!

31 d’octubre de 2016

Crònica de la nit d'ahir cel·lebrant "Sant Vicenç dels Morts" (29-10-2016)

0 comentaris
 



Arribem d'hora per a poder tenir els rellotges a punt pel torneig de Carcassonne. Només entrar ens trobem amb una decoració molt vistosa, sembla mentida com la gent del Club Amatent es curren l'esdeveniment: pots amb coses en conserva, cadàvers fets amb bosses de plàstic i gomes, un photocall basat en "Stranger Things"... avancem i veiem com els nois de l' "Escape Room" ja ho tenen tot enllestit. L'expectativa de l'activitat és alta doncs a fora hi ha com unes 20 persones amb ganes d'entrar.


Pugem a dalt i veiem un servei de bar brutal i a uns preus que fins i tot nosaltres podem assumir. Prenem un refresc i s'obren les portes. Al cap de pocs minuts es comencen a omplir taules amb gent amb ganes de jugar i a la sala del torneig uns 20 participants esperen.


Després de parlar amb els amatents que participen en el torneig, m'adono que el nivell era bastant alt. Aprofito per estimular-me amb sucre i m'acabo el refresc de cola i el tros de pastís. I amb tota la il·lusió del món, al tractar-se d'un 1 vs 1, sé que em tocarà amb "algun García" (se suposa que els millors del Club Amatent jugant al Carcassonne), em disposo a començar.

 Una vegada tot a punt, es va procedir al repartiment de contrincants. Aquest torneig era eliminatori a 1 vs 1, i ja a la primera ronda em va tocar l'Òscar, l'actual campió de Catalunya.
Em va fer moltíssima il·lusió, perquè tenia comptes pendents amb ell, a més de portar-me súper bé.
Va ser una partida molt igualada, en la que vaig acabar robant just la peça que no va permetre que em guanyes, guanyant així la partida i prenent-me la venjança. En acabar em va dir "Ara has de guanyar el torneig, perquè jo hagi perdut contra el campió", així que em vaig posar mans a l'obra, ja que les sensacions eren molt bones.

A la segona ronda em va tocar un tal Marc, al que no coneixia, però del que ja m'havien dit que havien vist guanyar diversos tornejos. Una altra partida dura, robant just el que necessitava i aconseguint guanyar de nou. Cada vegada em sentia millor, més capaç i ja només em quedaven dues rondes per davant.



A semifinals em va tocar amb Quim Pérez, amb qui tinc el luxe de compartir el blog "Perdedor de Mesa". És curiós, perquè precisament vaig començar a escriure-hi jo els articles sobre Carcassonne perquè ell no es considera suficientment bo per fer-ho. I fixa't, ell va arribar a semis!! Partida molt molt maca, amb molts nervis per ambdues parts, en la que de nou vaig robar la peça justa per no perdre.
No sé si l'estat en el qual estàs influeix a l'hora d'agafar fitxa, com solen influir en els daus, però la veritat és que tot semblava acord. Els meus grangers entraven, estaven als projectes en què havien d'estar, no se m'oblidava res...
I va arribar la final. Contra Carol, que havia deixat pel camí al seu germà Daniel Garcia.

Si tenia unes ganes boges de jugar contra algun dels dos una partida del torneig, a més 1 vs 1, ara tindria l'oportunitat de fer-ho jugant-nos un torneig. Una estona de descans per anar al bany, la càmera de Toni Capablo preparada i comença la partida. Tot està igualat, amb ambdós jugadors atacant els projectes rivals i defensant els propis, sota l'atenta mirada del públic. Carol es queda a una fitxa d'entrar en diferents projectes meus, però en tots els seus casos han de sacrificar momentàniament un meeple mes, el que em dóna cert temps per posar terra de per mig, perquè quan entri no es posi per davant. Pren les fitxes que necessita i aconsegueix de tornada 2 meeples, aconseguint entrar el tercer granger i fer un gir a favor seu, just quan jo portava ja 5 o 6 fitxes intentant posar el meu. Al final no aconsegueixo posar-lo i em guanya per aquest tercer granger.
Al acabar la partida m'indica com podia haver-lo posat i porta tota la raó. Aquest és el tipus de rivals que m'encanta, el que no et perdona un sol detall. Al final subcampionat i meeple de Halloween com a trofeu, a més de les classes que m'enduc de la resta de rivals.
 
Després d'això, la xicota se'n va anar a jugar a la partida de rol de "Cultos Innombrables" i jo em vaig posar a deambular i veure que s'hi feia. Al cap de poca estona ens vam posar a sopar i vaig poder provar una "Pizzari" i atipar-me tot el que vaig poder. Es van demanar 30 pizzes familiars per a més de cinquanta persones

Un cop va continuar la sessió, partides de "Escuela de Pingüinos" (un joc de flicking, empenyent pingüins com es feia abans quan jugàvem a les xapes) i de Concept: un party d'endevinar paraules a través de conceptes amb les homerules de Jansy. Després ens vam animar a participar al Trivial edició Halloween que es va empescar en Pepus.

I va arribar l'hora dels sortejos. Crec que van ser més de 5 premis els que es van sortejar entre el públic que encara durava. Llàstima no haver aconseguit el Tokaido.

La nit no s'aturava, i després de guanyar una hora extra, vam continuar amb partideta de "Splendor", a càrrec de Juanan (mil gràcies per ensenyar-lo) i per acabar la jornada partida a "Incómodos Invidatos" (que xulo que és!!!) cortesia de Quim Pérez, per a qui és un dels seus jocs preferits.
Tornada a casa amb tren, a les 8 i pico del matí intentant no adormir-nos i no passar-nos de parada. Avui ens hem despertat a les 16:30 d'allò més satisfets.

Moltes moltes gràcies a tota la gent del Club Amatent per la immensa feinada feta (una vegada més i ja en van un munt), per l'hospitalitat que sempre tenen, per estar sempre amb les portes i els braços oberts amb tothom. Sou genials, de veritat.

- Cortesia de César - Perdedor de Mesa

Crònica de la visita al Festival Internacional d' Essen 2016

0 comentaris
 

A tot 
jugón se'ns diu que la nostra meca particular és Essen. Que allà rebrem la nostra catarsi, i que després d'això res tornarà a ser el mateix. I el millor, és que tot això és cert. Un cop aterres allà, tant fa quina sigui la teva cultura i el teu estil de joc, ets ben rebut i estàs convidat a jugar i gaudir en qualsevol dels estands de la Internationale Spieltage Spiel 16 d'Essen.

L'edició d'aquest any ha estat catalogada com la més gran i de major èxit dels 34 anys d'història de l'esdeveniment. Uns 174.000 jugons van arribar de tot el món a veure els 1.021 estands d'expositors de 50 països diferents. L'edició anterior van ser 162.000 jugons, 911 estands de 41 països.

S'hi van veure més de 1.200 novetats de jocs d'aquest any i el volum de vendes no ha estat quantificat, però s'estimen unes vendes per sobre de 6 milions de €.





Els stands estaven repartits entre 6 pavellons, on en cadascun d'ells sempre trobem algunes de les grans editorials amb les seves enormes exposicions i zones de jocs. La Galeria era una zona de pas entre pavellons, on estava la restauració amb llocs de menjar ràpid, xinès, frankfurts, kebabs ... I també era zona d'activitats per a nens i no tant nens, amb puzles gegants, gomes de salts, etc.

Només entrar et trobes botigues que ja et fan salivar, sobretot si entres pel pavelló 1, ja que aquí es troba la temptació més gran, l'anomenat "Pasillo de la muerte" entre els amatents.




Aquesta zona aquesta envoltada de tendes, que tenen munts de jocs molt rebaixats de preu i novetats a un preu assequible. La part més visitada de tendes de jocs és una que queda tancada i tenen un accés d'una banda i sortida per l'altre. La cua que es forma per entrar sol ser llarga. Aquesta tenda és la que dóna nom al famós passadís de la mort, els seus saldos i gangues són espectaculars. Jocs des de 5 euros a altres quantitats que van renovant cada dia diverses vegades. La seva visita és obligada, encara que el seu punt negatiu és que la majoria de jocs estan en alemany.

Això no evita veure coses que al principi sorprenen, però després et sembla d'allò més normal. Gent comprant amb maletes o carretons de la compra per carregar les caixes dels jocs.
A partir d'aquí és un sense fi d'estands, on ens anem trobant les diferents editorials, amb les seves novetats i les seves taules plenes que fa que et converteixis més en tafaner que en jugón.


Sempre fa especial il·lusió trobar-te amb varis dels molts autors, uns de més renom que d'altres, però tots atents i cordials.

També vam passar pels molts estands d'editorials espanyoles, on vam veure i intercanviar impressions. A Pak de GDM, a Xavi Garriga i tota la tropa de DEVIR, César de SD Games, Oriol d'Orca Jocs, tots feliços i contents de com els anava en la fira. També i alguns autors nacionals que rondaven per aquí, com a Eugeni Castany, Toni Serradesanferm, Jesús Castro, Roberto Fraga, o José Antonio Abascal...
Per aquí també rondava amb la seva càmera en mà, Ushikai d'Anàlisi-Paràlisi i també Benja de DEVIR, que caminava atrafegat amb les seves entrevistes.





Una de les coses que més gràcia fa de la Fira d'Essen, són alguns dels jocs en format gegant, com el Klask, el Flick em up o el Meeple War entre molts altres.

Evidentment vam provar uns quants jocs, no tants com haguéssim volgut, tot i que alguns realment em van agradar com l'Adrenaline, on vam tenir una interessant partida amb uns colombians residents a Barcelona (casualitats del món).

I alguns altres que no em van acabar de convèncer com el Colony o el Raise Your Goblets, malgrat la simpàtica demostradora.



Ens va fer també especial il·lusió veure els estands de jocs dels quals algun amatent som backers com "This war of Mine", "Kharnage", "Heroes of Normandie" de cartes, "Vikings Gone Wild" i "Anachrony".

També vam provar el divertit "Unusual Suspects" on vam quedar ben retratats. Potser va ser el moment més divertit de tota la fira.



I com sempre si més no t'ho esperes, apareix aquella gent, amb la qual comparteixes hobby i moments en moltes èpoques de l'any en altres esdeveniments, els de Stas Tarat i els de "El Salón de los Héroes".
En resum va ser un cap de setmana ben complet, compartit amb els companys del Club Amatent, sense els quals no m'ho hagués passat igual de bé.

Aquesta és una experiència que tot jugón ha de viure almenys una vegada a la vida, i he tingut la sort d'anar quan la fira està en el seu màxim esplendor. Espero repetir companys del Club Amatent!

- David Tercero - La Caverna Lúdica

usuari/s connectats