Crònica 17a Sessió (12-01-2013)

Primer de tot, demanar disculpes pel retard d'aquesta crònica, coses de la informàtica, ja ens enteneu suposo... Doncs passem a relatar què va donar de si la 17a Sessió del Club Amatent.

Es va igualar el nombre màxim d'assistents a una Sessió Amatent: fins a 37 persones van assistir a la jornada (i això tot just abans de la previsió de la 18a Sessió on segurament la cosa augmentarà potencialment degut a la nostra participació a la Mostra de Sant Vicenç, on vam conèixer a molta gent que es va interessar pel nostre Club). Un parell de fotografies il·lustren com estava la Sala d'Actes de la Biblioteca Les Voltes:

I de jocs de taula? Doncs, com sempre, per donar i per vendre, molts i de molt variats, dels quals alguns malauradament no van poder veure taula per falta de temps (veurem si això aviat ho podem resoldre). Alguns jocs ja ens havien "visitat" algun cop, d'altres eren completament nous i, finalment, n'havia de ben estranys però que també van agradar força:

Dels que van tornar a sortir a taula podem anomenar el Noah, el joc de l'Arca de Noé on s'han de carregar quatre arques fins plenar-les (amb valors de 21 o de 13 de pes d'animals depenent de les cartes jugades). Aquest és un joc que té un ampli ventall d'edats i que acostuma a agradar a tothom al ésser un joc fàcil d'explicar, però molt divers a l'hora d'aplicar-lo degut a la seva certa complexitat estratègica a l'hora de jugar les cartes:

Tampoc van faltar clàssics com el ¡Pingüinos! i l'Ubongo (el joc-tetris per excel·lència), molt adients pels Amatents de menor edat i amb els quals ens encanta compartir per a que puguin desenvolupar les seves primeres estratègies i el seu posicionament espaial en un joc de taula.

I per la més petita de la colla (de tan sols 3 anys), això sí, acompanyada de la seva mare i d'una Amatent, teníem el Escóndete Cabritillo, un joc de memòria on els més petits de casa han d'enrecordar-se de quantes cabretes s'amaguen sota cadascun dels 6 porxos per a que no pugui atrapar-les el llop: 

Tampoc van faltar "clàssics" com el Bang! (joc de pistolers on cadascú desenvolupa un rol secret que no pot ser descobert per la resta si no vol morir abans d'hora); el Turn the Tide (o Land Unter), un joc d'oportunisme si no vols que l'aigua t'arribi al coll; i finalment, el Tobago, el joc de la búsqueda de tresors a l'illa de Pascua mitjançant cartes que ens van donant pistes a poc a poc. Us fiquem un parell de fotografies de cada joc dels comentats:

I passem a les novetats (almenys en una Sessió Amatent); en primer lloc el Quim ens va portar (encara amb olor a nou), l'Infiltration, un joc que es desenvolupa a l'edifici de CyberSolutions el qual conté 6 habitacions a la planta baixa i 6 més a la de sobre, però les habitacions canvien de lloc i contenen trampes per enxampar-nos (a més, es parla d'una habitació secreta on està la base de dades que s'ha de trobar). Què hi ha darrera de cada habitació? Doncs si veniu a les properes Sessions Amatents potser ho podreu descobrir...

Un altre joc que va entrar "en acció" fou el Seasons, un joc que barreja mecanismes del Magic: The Gathering i del 7 Wonders (el qual també es va acabar jugant a última hora). És un dels jocs més bonics gràficament que em vist fins ara i funciona com un rellotge (a més, s'espera una ampliació del mateix per aquest mateix any). Durant 3 anys transcorreran en les seves respectives estacions moltes coses màgiques i les energies bàsiques de la vida (foc, aigua, aire i terra) s'aniran convertint en cristalls els quals ens donaran els punts de victòria necessaris per guanyar la partida:

El Pepus ens va portar un parell de jocs nous, un dels quals fou el Draco & Co., també conegut en alemany com Der König der Diebe, un joc de cartes on poden aparèixer des d'un elf fins a un víking o un pirata i on s'ha d'aconseguir que el teu personatge quedi pel davant de tots. Degut a no haver-lo jugar, esperem que en l'apartat de comentaris algun participant de la partida ens l'expliqui millor per a fer-nos una idea més especifica sobre com funciona:

Un altre que ens va explicar va ser el Space Station i on controles una companyia que s'ha d'encarregar de construir la millor estació espaial de totes. Aquí teniu unes quantes imatges del joc i de la partida (aquest sembla que va agradar una mica més que l'anterior):

Al mateix temps, i a una altra taula, en Jansy estava ensenyant a jugar al Metropolys, un joc que combina la construcció de la ciutat i una mecànica de subhastes per fer-te amb els seus barris. Tot això, amenitzat per les cartes objectiu final que et marquen la teva tàctica durant la partida:

El Sergio, just a la vora, treia i ens explicava el seu "estimat" Sentinels of the Multiverse, un altre joc de cartes del qual penjarem una ressenya molt bona en breu feta pel mateix Sergio i on podreu entreveure els cops amagats del joc i el per què del seu apassionament per ell. Tan sols comentarem aquí que hi surten una bona colla de superherois. Aquí en teniu unes fotografies:

Finalment, el Miquel i l'Eneida també van portar i ficar a taula un bon assortit de jocs nous (alguns de ben curiosos), tals com el que podeu veure aquí a continuació: Patrician, un altre joc de majories acompanyat  amb condicionants de cartes que et modifiquen els teus objectius i, tot això, a una ciutat italiana amb nobles i constructors d'edificis:

Altres que també van sortir a taula però que no en tenim imatges foren el Dados Zombie, el Carrera de Tortugas, el Ritmo y Bola, el Catan Junior, el Qwirkle, el Risk Express i el Höchste Eisenbahn (us els deixem enllaçats aquí per si algú vol investigar una mica més).

Menció a part mereix el print&play creat per l'Òscar i el Quim, una versió de l'últimament tant comentat Love Letter i al qual se l'ha renombrat amb el divertit nom de Choni's Letter, un joc de 16 cartes on els personatges han d'interactuar entre si. Us deixem amb l'exclusiva de les primeres imatges del joc:

I ens agradaria acabar donant les gràcies a l'Amatent Freddy per la seva implicació des del principi amb el Club Amatent. Malauradament (per a nosaltres) la vida l'ha fet traslladar a viure a Madrid per la qual cosa desitgem que allà trobi el millor per a ell i per a la seva família. I el millor que podem fer per a que es senti orgullós de nosaltres és tirar endavant aquest gran projecte i desitjar que algun dia ens torni a veure.

Sempre serà un Amatent més...