Crònica 19a Sessió (09-02-2013)

Comencem el mes amb una sessió molt divertida i amb molt caliu, com ve sent habitual al Club Amatent, amb una assistència que gairebé iguala el rècord aconseguit la passada sessió. Va ser una jornada amb jocs relativament ràpids (en l'argot del món lúdic estem parlant de jocs de poc més d'una hora) i dels clàssics fillers (jocs de menys d'una hora) que sempre veuen taula gràcies a les famílies que s'hi acosten amb els seus fills. A totes elles volem comunicar-vos que, per a la pròxima sessió, ens ha arribat una donació de 3 jocs de la casa Habba força divertits (d'això en parlarem pròximament).

El joc estrella de la jornada va ser un dels clàssics de l'editorial Homoludicus, el Dungeon Lords. Un joc ambientat als clàssics Dungeons (soldats que van a la recerca de tresors mentre maten monstres, ogres i goblins) però amb un mecanisme proper als eurogames. En aquest cas, els jugadors porten als dolents, i han d'anar col·locant trampes i soldats que lluitaran contra els herois quan aquests entrin per la porta. Aquest joc ha generat molta espectació al club (no és per menys: està valorat entre els 100 millors jocs segons la web especialitzada BGG). Tant és així que els jugadors ja venien amb la clara idea de jugar-hi! I encara en queden que el volen provar! Així que, segurament, el veurem sovint a les pròximes cròniques. Aquest joc va ser l'únic llarg de la jornada (van estar les 3 hores jugant).

Un altre joc que va generar molta espectació va ser l'Small World, un joc de guerres de criatures màgiques del més esbojarrat! Tens un seguit de soldats d'una espècie que, prèviament, has d'adquirir, i vas invaïnt territoris buits o amb altres jugadors. Segons l'espècie que siguis t'interessa anar a un indret o a un altre per a tenir més poder i més beneficis en general. La gràcia del joc és que, amb el pas de la partida, les espècies es van fent febles i entren en declivi. El fet que les races es poden combinar amb diferents característiques li dóna un important punt de rejugabilitat.

Just al costat un joc estratègic tornava a aparèixer a les sessions amatents: el Samurai de Knizia (especifiquem l'autor perquè hi ha molts jocs que es diuen Samurai). Un joc catalogat de "majories" (és a dir: el jugador que té més quantitat de soldats guanya la invasió). És un joc abstracte situat al Japó dels Samurais, on cal que tinguis bonança en aspectes com la guerra, la religió i l'alimentació. Un joc molt interessant pel seu sistema de puntuació i perquè malgrat la senzillesa de les normes és tot un repte estratègic. A la sessió es va donar un inaudit resultat: 3 guanyadors alhora!!!

A la taula del costat i prop de la porta torna un clàssic d'entre els clàssics: el Carcassonne. Un joc que repeteix presència per segona sessió consecutiva i que ha vist taula vàries vegades. En aquest cas es van arribar a tancar moltes ciutats petites i les esglésies van permetre establir camps molt grans, fet que va permetre remuntar i donar la victòria a en Nity el qual havia invertit bé els seus grangers.

Simultàniament es torna a jugar per segon cop al Club (recodem aquí el primer) un altre joc de Devir: Catan Historias: los Colonos de Europa. Amb un taulell força maco, aquesta versió de Catan té l'essència de l'obtenció de recursos però amb uns objectius i una mecànica diferent. Aquest joc li encanta a en Jaume, que no perd l'ocasió per jugar-hi!

Un altre clàssic a l'Amatent és el ¡De mudanzas!, força jugat a la sessió, tant pels nens com per als no tant nens. Està clar que els amants del Tetris el gaudirant segur!

Mentrestant, la resta de nens van jugant al Carrera de Tortugas i al Escóndete, Cabritillo, que sembla que no puguin faltar mai a l'Amatent. Curiós va ser veure'ls jugar al Qwirkle. Val a dir que estem davant d'un joc abstracte força complex que requereix tenir present quines formes i colors han sortit a les diferents sèries del taulell, pel que ens atrevim a dir que tenim un planter de nens força intel·ligents!

Arriben llavors en Marc i l'Anna i juguen, gràcies a en Pepus, al Blood Bowl Team Manager. Una mena de partit de Rugby liderada per monstres (sí, déu ni do, avui tot va de monstres!) on es van jugant unes cartes que mostra la reacció dels diferents aficionats que visionen el partit. Vaja, un joc on l'ambientació és força important i que resulta molt divertit de jugar.

Al finalitzar la partida, s'afegeixen al grup d'en Pollo, que tot just han acabat la partida del Small World, i s'animen a fer un Ritmo & Bola i un La Resistencia. En el primer, es va notar que era una partida d'adults pel constant puteig sa entre jugadors, que s'endossaven cartes malgrat ja tenir-ne moltes. A més a més, va ser una partida que, fruit de la seva intensitat, va donar "certes interferències" a un altre joc que després en parlarem. En quant al segon, en Pollo va ser l'estrella de la partida, ja que va saber dissimular molt bé el seu rol de dolent i va enganyar a tots els jugadors. El més curiós és que sempre li toca fer de dolent!!

En la mateixa taula, tot acabant la partida del Samurai, ve en March a explicar un joc antic dels que estan consagrats com dels 50 millors de la BGG: el Príncipes de Florencia. Aquest és un joc on cal tenir en consideració molts factors per poder guanyar la partida. Per una banda es fa una subhasta de cartes i fitxes que et permeten fer punts quan les fas servir, i per l'altra hi ha una mena de botiga on compres coses o fas accions per puntuar. Quan puntues pots decidir si invertir els punts en els diners que necessites per comprar a la subhasta o convertir-los en punts de victòria finals. Parlem d'un joc que, malgrat haver cert atzar en les cartes, té molt en compte la planificació que puguis fer al llarg de la partida. El més curiós de la partida va ser veure com els edificis i jardins que s'anaven edificant patien constants terratrèmols, fruit dels cops de taula que succeïen a la partida del Ritmo & Bola.

I per tornar a un dels clàssics, què millor que una altra partida al Dixit Odyssey? Com ja sabeu, és el joc d'interpretar imatges i endevinar quina carta pot haver col·locat el conta-contes (tot i que sovint surt beneficiat aquell qui ha aconseguit relacionar la frase amb la imatge més potent, o aquella que el grup creu que és la més adient). És, segurament, el millor joc familiar i capaç ell sol de reunir fins a 12 persones alhora.

Un cop acabada la partida al Catan Europa, en Jansy ens sorpren amb jocs d'aquells que només una persona experimentada amb els jocs de taula pot conéixer: l'Archeology i Sun Sea & Sand. El primer és un joc d'excavacions egípcies i exploració de tresors per mitjà de cartes. L'altre, és una mena de simulació de vacances estiuenques el qual disposa de platges i persones prenen el sol. La veritat és que no sé de què va el joc, però crida molt l'atenció pel seu excel·lent aspecte visual.

Per acabar ja amb la crònica, comentar la partida d'un d'aquells jocs que tothom en parla al món lúdic: Tribuno, un joc d'anar col·locant treballadors per aconseguir coses que et permeten fer accions i punts. Ja en parlarem més endavant si en Pepus el va portant i l'anem jugant. Malauradament, la partida va quedar inacabada per falta de temps.

I fins aquí la crònica de la quinzena. Ens veiem d'aquí a dues setmanes!