Crònica 41a Sessió (25-01-2014)

Comencem de nou a tenir molta empenta a les Sessions Amatents per gaudir tots plegats d'un ambient immillorable i amb molt de caliu. I és que hem tornat a tenir una assistència aclaparadora de més ni menys que fins a 31 persones alhora gaudint de jocs de taula i persones agradables:

Un dels esdeveniments més notables va ser el Torneig de Juego de Tronos que es va du a terme. Un dels nostres Amatents més actius, en Cram, el va organitzar i va aconseguir reunir unes quantes persones interessades en disputar-lo. Va ser un torneig molt renyit on es va notar que hi havia gent que en sabia molt! 

Una de les novetats més destacables és el Bootleggers, un joc ambientat en la Llei Seca dels EUA i màfies en general. Conseguiràs ser qui tingui major influència en el mercat negre de l'alcohol sense despertar sospites de la policia i evitant que les altres màfies et facin la gitza? Un joc molt ben parit, ja que té uns components molt agradables a la vista i el seu sistema de joc és molt àgil. Junta majories i gestió de cartes d'una manera apassionant. És d'aquells jocs llargs de temps que ni t'adones que portes tanta estona jugant ja que t'entreté moltíssim. A més a més, vam jugar amb l'última edició feta fa poc on, d'entre altres millores, té els cotxes de diferents colors per a poder diferenciar la seva capacitat visualment (i no com abans que havies de mirar els numerets):

Una altra novetat, aquest cop editada per Devir, és el Un imperio en 8 minutos, un joc senzillet i força entretingut. Estèticament s'assembla molt al Rattus perquè vas emplenant cubs del teu color per un mapa i intentant tenir majoria, però aquest joc és molt més senzill. Hi ha unes cartes amb uns símbols que fan una acció cadascuna. Algunes tenen un cost més alt que d'altres, però a mesura que es van fent servir es van abaratint. Segons els símbols que agafis i puguis aconseguir tindràs més o menys punts de victòria, a més d'intentar tenir majories de regions i de penínsules. És un joc amb el qual vam riure molt (i que no té major pretensió que això), sobretot perquè inicialment hi ha un cacau de cubs de colors que neixen tots del centre. L'única pega que li vam trobar és que qui comença té menys avantatge perquè depen molt del que li faci la resta, potser molaria que haguès un sistema on depenent l'acció que fecis determinessis el teu ordre de torn (algú s'anima a fer una variant cassolana?). De totes maneres dessitgem que aquest joc tingui èxit de vendes perquè els fans d'aquest autor que es va donar a conèixer en plataforma de kickstart diuen que té jocs molts millors que aquest, i tan de bo Devir s'animi a editar aquests títols si les vendes acompanyen:

Un altre joc que estrenem a l'Amatent és el Qin, de Knizia,  un joc abstracte de dominar espais on l'estratègia juga un paper fonamental. Visualment és molt atractiu i té tot allò que els fans de Knizia poden demanar, a més dels fans dels abstractes. Desde aquí convidem a en Miquel a que el porti més sovint per a què el puguin tastar com més Amatents millor, ja que va deixar molt bones sensacions.

També vam jugar al famós Tzolki'n: The Mayan Calendar, el qual és un dels jocs més ben valorats a la web de referència internacional BGG. Ambientat en l'època azteca, aquest joc és un eurogame on, com a gran virtut, has de tenir en compte molts factors per a poder progressar durant la partida. El típic que per poder fer una cosa necessites uns recursos però que segons com no hi arribes a temps de fer-ho tot; a més a més, hi ha uns edificis que segons el que vagis adquirint et potencia els punts si els tens comprats. Doncs bé: tot això està molt ben implementat gràcies a la famosa roda, ja que has de decidir si col·locar treballadors o treure'n i realitzar l'acció en el moment de la roda on estiguis. Calcular quan et tocarà l'acció que vols i optimitzar-ne com més millor és una de les coses més divertides a nivell estratègic en aquest joc, a més del puteig de donar dues voltes a la roda. En definitiva: un eurogame molt i molt bo si t'agraden els eurogames, que ha agradat molt als jugadors. El vam provar força temps i avui l'hem tornat a tenir al club gràcies a en Freddy:

Tampoc podia falta el Dungeon Raiders d'Homoludicus, un joc ambientat en l'exploració de masmorres però amb una mecànica familiar (tot i que a la gent poc habituada als jocs de taula els costa entendre). Entres en una sala amb 5 situacions (monstres, trampes, tresors, inventari...), en algunes veus què hi ha i en d'altres no (per veure-les però pots fer servir una antorxa). Es juga una carta numerada del 1 al 5 (amb el qual a l'última habitació tothom sabrà quina carta tens, a menys que tinguis cartes adicionals com espases, boles de cristall, antorxes, claus...). Depenent del que hi hagui és millor tenir una carta alta o una de baixa. Gestionar aquest caos (perquè no sabràs què tirarà la resta de jugadors a menys que utilitzis una bola de cristall) és un dels divertiments d'aquest bon joc:

També va tornar a veure taula, després de molt de temps, el Patrician, un joc familiar de majories molt aconseguit. Jugues una carta que et diu en quina ciutat construir una torre del teu color i agafes la carta cap per amunt d'aquesta ciutat (la qual et mostra en quina ciutat podràs construir en el teu torn, a més d'altres bonifacions específiques que pot tenir la carta). Un joc molt simpàtic. Ens vam oblidar una norma molt important, i és que cada ciutat et diu en números romans quin nombre màxim de torres pots col·locar (una dada molt important). Tot i així va agradar força:

I una novetat que tothom parla d'ella és el 30 Carats. Un joc de dissenyador del país que està tenint molt d'èxit comercial. Un joc familiar d'apostes que va una mica més enllà del que estem acostumats, però éssent lo suficientment senzill com per a que pugui agradar a tots els públics, sense complicar-ho gaire a nivell de normes. Tenim ganes que el portin més sovint a l'Amatent per fer-li forces testeigs:

I un joc força distret i senzill que no haviem jugat mai a l'amatent és el Excape, un joc de daus i caos on pots riure molt ja que té un component humorístic força notori:

Com a jocs senzills i ràpids també van jugar al Mini Fits (el germà petit del Fits, amb components de cartró i menys quantitat de nivells, en definitiva, més senzill però amb la mateixa essència). Un joc de Knizia que emula una partida de Tetris. Tothom comença amb una peça inicial i es va determinant per cartes i a l'atzar quina és la peça que sortirà a continuació. I has d'anar colocant-les, intentant beneficiar-te dels bonificadors i intentant fer més línies que els contrincants. Per a ser un joc de 10 minuts de duració està molt bé:

Un joc que teniem a la ludoteca per la donació que ens va fer en Xavier de Lu2 durant el nostre recordat 2n CorreJocs és el Pick-a-Dog. Un divertit joc de rapidesa on cadascú té una carta i has d'agafar el més ràpid possible una carta que sigui igual o que només tingui una diferència. I això, tots alhora. També cal avisar quan no tens més cartes per poder agafar (s'atura el joc i, si és cert, es fa recompte de cartes de la ronda). Guanya qui més cartes aconsegueixi de totes les rondes que hi ha. Per ser un joc que no conèix molta gent està força bé:

I no podia faltar el mític SET, un joc de percepció visual i d'agafar un trio perfecte, basat en unes normes molt senzilles (però complexe de trobar el set). El nostre estimat Aleix és un expert en aquest joc, però aquest cop el va jugar la part femenina de l'amatent:

I per acabar us deixem la resta de fotografies de jocs més assidus a ser jugats, sobretot per la canalla que ve al Club, que sempre els agraden aquests divertidíssims jocs com són el Catan Junior, El laberinto Mágico, Polilla Tramposa, Animal sobre Animal, Carrera de Tortugas i TimeLine (aquest últim molt didàctic, per cert):

I fins aquí la crònica amatent. Us esperem a tots d'aquí a dues setmanes amb més ganes de provar jocs i passar una bona estona amb tots vosaltres!!